141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.
L’article137de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge. En exercici d’aquesta competència, es va aprovar laLlei18/2007,del28dedesembre,del dret a l’habitatge, modificada per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.
L’article 26 de la Llei18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, estableix la nova regulació de la cèdula d’habitabilitat, i és per això que correspon modificar el reglament que desplega aquesta matèria,amb la finalitat d’adaptar els preceptes que regulen la cèdula d’habitabilitat i determinar condicions tècniques d’habitabilitat més assequibles iajustades als processos de construcció i rehabilitació actuals, sense oblidar els requeriments mínims de què han de disposar els habitatges del parc existent.
Així mateix, aquesta modificació ha de tenir en compte que la Llei 13/2009, del22 de juliol, atribueix a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, com a òrgan d’exe-cució i gestió de les polítiques d’habitatge competència de la Generalitat, sota lesdirectriusdeldepartamentcompetentenmatèriad’habitatge, les funcionsrelatives a la tramitació, la inspecció, el control i la concessió de les cèdules d’habitabilitat que atorga directament la Generalitat.
Amb el Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, es van regular les condicions d’habitabilitat dels habitatges en el marc de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habi-tatge, i es van establir nivells elevats de qualitat per als habitatges, amb exigènciesimportantsenaplicaciódecriterisdesostenibilitatid’ecoeficiènciadesitjables,que cal respectar considerant alhora altres paràmetres que permetin flexibilitzar les exigències reglamentàries, i adequar les disposicions al context actual.
La cèdula d'habitabilitat 